dimarts, 31 d’octubre del 2017

PP-PSC-C'S

Entendre, aquesta és la qüestió, entendre i assimilar és tot el que necessita un ésser humà. Però no, ells el que fan és opinar, opinar i opinar, per sentir-se oients d’ells mateixos, ja que el que diuen, ho escolten, sí, però tampoc ho entenen per manca d'arguments sólids per defensar-ho.

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Becs...

Quan els polítics feixistes, estat totalitari, volen tapar els seus pecats, les evidencies entorn d’ells es multipliquen com flors, perdurant aquestes en la memòria de qui no les arranca sinó de qui les rega per a no oblidar el que realment són: cervells infectats per paràsits putrefactes.

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Granets catalans

Sóc un petit granet
enmig de molts granets,
però quines muntanyes
més grans i fortes
fem els petits granets
enmig de les tempestes.
Ignorar als petits granets
és un insult als nostres drets.

dissabte, 21 d’octubre del 2017

La senzillesa del 155


Unió Europea:
No perdre el deute pendent: Permetre Dictadura!
Espanya:
Quedar des”pollat” de màscares i mostrar-se tal qual és: Feixisme!
Catalunya:
Declaració de la indepèndencia: República Catalana!


dilluns, 16 d’octubre del 2017

Observem?



No sabia què havia passat, només sabia que havia passat. No sabia el com, nomes sabia el fet. Va indagar i es va trobar amb un mur infranquejable. No podia accedir a cap informació que l’ajudés a entendre el com, però a través del fet va arribar al com. - I com? - Doncs perquè el fet parlava per si sol, només calia observar-lo i allà hi havia trobat la clau. -Quina clau?- La del com! Per entendre, tan sols cal observar.

diumenge, 15 d’octubre del 2017

Grams i mesura


Quants grams són necessaris per a ser una estona feliç? Li va preguntar ella a ell. Ell, aclaparat per la pregunta es va quedar immòbil mirant a l’horitzó, on unes muntanyes estaven banyades pel sol del matí. Tu creus que la felicitat es pot mesurar? Li va preguntar ella a ell. Ell immers en la primera pregunta es va girar observant-la amb els ulls brillants i un petit somriure. Ella amb la tassa de cafè encara fumejant se’l mirava esperant les respostes. Però aquestes no van arribar, no van arribar perquè ell, ell no ho sabia. 

dissabte, 14 d’octubre del 2017

Dues de moltes


Tinc dues amigues, una és vaga i indolent i l’altra n’és eixerida i treballadora. Una viu en un món planer, sense cap vestigi de sots. L’altra viu en un món abrupte, ple de muntanyes. Totes dues, no obstant, diuen que la vida s’ha de viure. Però cap de les dues ha entès res, ja que encara desconeixen que la vida és per a participar-hi i sentir-la en totes les seves facetes.

divendres, 13 d’octubre del 2017

Sense llum






Importants sumes de sensacions inespecífiques em bolquen a l’abisme del no saber, pel fet de no tenir, i no rebre pel sol fet de no existir. Tal vegada, només tal vegada apareixerà una font de donar, això sí ,buida de prejudicis i pensaments.




dijous, 12 d’octubre del 2017

Mal dia...molt mal dia


Estava cansada i esgotada. Havia tingut un dia difícil. No hi era per a ningú. Havia desconnectat el telèfon, apagat la televisió i quan anava a apagar el mòbil rep un missatge amb una cançó que la va fer plorar d’amor. Quan va respondre el missatge preguntant si era per a ella la cançó i si era ell el que parlava, la resposta es va fer esperar i aquesta va ser: Perdona, m’he equivocat. Realment aquell dia no era el seu dia.

dimecres, 11 d’octubre del 2017

dimarts, 10 d’octubre del 2017

No tothom en sap




La foscor més gran de tot ésser humà és no sentir-se estimat, mentre que la llum més brillant és estimar. Quan s’ajunta la foscor i la llum, guanya la llum del qui estima, mentre que la foscor perd tota probabilitat de veure i viure.

diumenge, 8 d’octubre del 2017

Felip Vi



Nen amb estudis i com a única experiència la de saber de tot sense haver aprés res. Fill de pare follador i mare immòbil de postal. Nen “español” que com deia Machado “españolito que vienes al mundo te guarde Dios”. Gràcies a tu Felip Vi, serem lliures.

dilluns, 2 d’octubre del 2017

La D i la M


Estaven soles, plenes d’amor i un somni diferent pel qual lluitar. Totes dues van quedar ferides i tocades per l’absència d'estimació rebuda. Tant una com l’altra van experimentar al mateix temps qui les volia i qui no.  Elles eren la Democràcia i la Mònica, i realment no estaven boges sinó que eren pura passió.