Connexió

Dominava la discussió que estava mantenint sobre “el fer i no fer” amb el seu amic. Aquest se’l mirava sense obrir boca. L’escoltava atent i sense perdre pistonada del que deia, tot i que a vegades se li escapaven conceptes massa complicats per a ell. Ella el mirava de tan en tan, mentre es movia per la sala fent espavents amb els braços. Quan ella va acabar de dir tot el que pensava va asseure’s a la punta de la butaca. Ell, aleshores va aixecar-se, va apropar-se a ella i li va llepar la cara, sempre feia el mateix per calmar-la. Ella li va respondre amb un petó als morros. Eren un per l’altre. S’estimaven i es necessitaven. Es van adormir abraçats al sofà. Estimava a aquell gos amb bogeria .