Estava construint un búnquer
per amagar-s’hi i vigilar a tots aquells que el rodejaven. Ho havia decidit
perquè volia una mica d’intimitat. Allà hi estaria bé i fresc, ja que el sol en
aquell indret donava de ple. Se'l va construir tan sols amb un pic i les mans
petites i rodones que tenia. Al darrera havia fet una porta a la seva mida per
poder-hi accedir. Hi havia posat molt d’esforç en aixecar-lo. Era a dins, quan
la natura, imprevisible com sempre, va desmuntar-li tot. Una onada vinguda amb força i del no res
s’ho va emportar tot per davant, i el nen que havia edificat aquell refugi
davant del mar havia quedat al descobert davant les mirades entristides dels
banyistes allà presents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada