La seva llibertat em trasbalsa. La
seva manera de moure’s em rendeix. Em sento tan tosca al seu costat. Quan em
toca la pell em fonc. Les seves carícies són suaus i dolces. Quant amor, Déu
meu! Però no! Sóc jo! Només jo! Una femella tosca, absurda, despistada i alguna
cosa més que me la guardo per a mi. Jo només vull ser com ell; espavilat,
elegant i guapo. Vull ser com ell, el gat. Així és ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada