Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
dimecres, 7 de juny del 2017
ELL
La seva llibertat em trasbalsa. La
seva manera de moure’s em rendeix. Em sento tan tosca al seu costat. Quan em
toca la pell em fonc. Les seves carícies són suaus i dolces. Quant amor, Déu
meu! Però no! Sóc jo! Només jo! Una femella tosca, absurda, despistada i alguna
cosa més que me la guardo per a mi. Jo només vull ser com ell; espavilat,
elegant i guapo. Vull ser com ell, el gat. Així és ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada