Ell va descobrir que ella s’amagava darrera un pot de
tint color violí. Això el va descol·locar, ja que ella era autèntica en tot i
aquest fet el va fer dubtar. Però ell no sabia que ella es tapava les canes per
un sol motiu. Mentre ell cavil·lava i vagava per entendre aquell fet, ella vivia
ignorant el trasbals que havia ocasionat a la ment d’ell quan li va dir que es
tenyia. Ell ja no la mirava igual, ella ho percebia. Ell la va deixar, no volia
a ningú que no fos ell mateix en el seu entorn. Ella no va entendre mai que va
passar. Ell seguia buscant la perfecció de la naturalitat en tots els àmbits.
Ella seguia tenyint-se perquè una gitana que va llegir-li la mà li va dir que
és moriria un dia quan tingués els cabells blancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada