dilluns, 29 de maig del 2017
diumenge, 28 de maig del 2017
No ho entenc!
No ho entenc, senzillament no ho entenc. Amb tants com
n’hi havia, havia de ser jo. A mi, que no m’agrada l’esport, com a molt
caminar, i sense córrer encara. Jo, que em paro per contemplar i observar. A
mi, que m’agrada quedar-me última per veure una visió de tot. M’agradaria saber
qui em va donar una espenta per anar directe a ell, o bé em va fer la traveta
quan era de baixada i vaig anar-hi rodolant sense aturador. Que algú m’ho
expliqui, perquè el que és jo, no ho entenc. Amb tants com n’hi havia, com vaig
poder ser jo la que entrés directe a l’òvul fertilitzant.
dissabte, 27 de maig del 2017
dimecres, 24 de maig del 2017
diumenge, 21 de maig del 2017
dissabte, 20 de maig del 2017
Santíssim
Estava asseguda en un petit mur davant l’església
esperant que sortís el seu amor. Portava esperant més de trenta minuts,
començava a inquietar-se, aquell temple no semblava tan gran. Ella estava
cansada i va decidir asseure’s una estona. Quan portava quasi una hora
observant tot l’entorn sense perdre de vista la porta gran per on havia entrat
ell va decidir anar a buscar-lo. Quina sorpresa va endur-se’n quan a l’entrar
va veure una estàtua tallada dalt d’un pedestal que era igual que el seu
estimat. Un capellà mirava aquella figura bocabadat. Ella va apropar-s’hi i va
preguntar-li qui era aquell Sant. El capellà compungit li va respondre que ho
ignorava, mai havia vist aquella figura i això que era el rector de l’església.
Ella es va quedar sola per sempre, el capellà es va morir sense saber mai qui
havia portat el sant i l’estimat mai més va ser vist, havia estat abduït i
convertit en Sant per la dimensió de la bona gent no reconeguda.
dimecres, 17 de maig del 2017
Sense tinta...
Tenia al davant un foli negre,
però cap tinta perquè les lletres s’hi veiessin, no obstant això, va començar a
escriure dels sentiments més profunds que podia tenir. Era el moment, tenia el
cervell adormit i el cor despert. Les paraules sortien soles, les emocions
s’havien fet amb el bolígraf blau. Va ser el relat més fidel a ella mateixa. El
va posar dins un calaix, ella sabia exactament el que hi posava i pel fet que
ningú hi veies res escrit no significava que no hi fos.
dissabte, 13 de maig del 2017
Vals buit
dijous, 11 de maig del 2017
Fina, gris i lladre
Una capelina fina grisosa es va apoderar d’ella. La va
atrapar mentre caminava per un carrer transitat de la petita ciutat. No la va
veure venir, ni tampoc com la va envoltar. Tan sols sap que es va trobar dins
d'una buidor, i res, ni ningú podia alliberar-la. Era presa del seu destí.
Estava com una perla dins una ostra; que hi és però ningú ho sap. Aquella
maquiavèl·lica “cosa” li va robar un retall de vida que va durar vint-i-quatre
hores.
Pintura Emma Sheldrake
dimarts, 9 de maig del 2017
divendres, 5 de maig del 2017
Quins "ous" !!!!
Una veu salada l’estava crivellant, tenia el so de petards en traca. El
ressò que produïa dins les arcades romanes de la església gòtica era tan
desagradable que inclús els ocells havien deixat les seves cantarelles. La
grandària del malson fins i tot va despertar a la companya d’habitació, que es
va despertar pensant que hi havia un terratrèmol. El somni desesperant d’ella
havia envaït completament el somni de sa amiga. La ironia, però, era que la del
malson seguia dormint mentre que l’altra s’havia quedat ben desvetllada sense
saber exactament que havia passat.
dimecres, 3 de maig del 2017
Petons de Colors
No era molt gran, tampoc molt bonica, tan sols era una més en l'entrellat
del univers. En el seu fòrum intern se li havien colat unes sagetes afilades
vingudes des de fora. Implorava amb crits silenciosos que els hi traguessin,
més sabia massa bé que això no seria possible a menys que ella les llimés
primer. Però una vegada va tirar totes les llimes, inclús les noves, estava convençuda que mai més les necessitaria. Amb el sofriment, però, les
llàgrimes de colors que queien sobre les punxes punxants les erosionava i
el dolor minvava. Des d’aleshores la petita estrella desprenia una coloració
inusual. La van començar a veure tots, però ella ja era morta per dins.
Il·lustració Christina Lank
Subscriure's a:
Missatges (Atom)