No era molt gran, tampoc molt bonica, tan sols era una més en l'entrellat
del univers. En el seu fòrum intern se li havien colat unes sagetes afilades
vingudes des de fora. Implorava amb crits silenciosos que els hi traguessin,
més sabia massa bé que això no seria possible a menys que ella les llimés
primer. Però una vegada va tirar totes les llimes, inclús les noves, estava convençuda que mai més les necessitaria. Amb el sofriment, però, les
llàgrimes de colors que queien sobre les punxes punxants les erosionava i
el dolor minvava. Des d’aleshores la petita estrella desprenia una coloració
inusual. La van començar a veure tots, però ella ja era morta per dins.
Il·lustració Christina Lank
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada