Coneixia la seva olor, sabia que
era allà, el cercava entre la gent que hi havia al local. No el divisiva. La
música era alta i molt animada. Es va asseure’s en un racó amb els seus amics.
Al mig de la pista la gent ballava al ritme de soul. Aleshores, entre mig de
tots ells, el va veure. Ballava amb ganes i els seus moviments transmetien
passió per la música. El volia, el desitjava, l’estimava...era el seu amor.
Ningú el veia, tan sols ella, ja que l’havia creat dins seu per poder sentir de
nou.
2 comentaris:
Ai, les ganes de sentir... Quantes coses no ens fan fer...
A vegades, fins i tot algun disbarat.
Sobretot "disbarats" Jaciiiiiiiiiiiiiint!!!!!!! jajajajaajaj
Publica un comentari a l'entrada