diumenge, 31 de juliol del 2016
dijous, 21 de juliol del 2016
Pesca fallida
Baixava un bon cabdal de lletres riu avall, amb un munt d’històries.
Vaig intentar pescar-ne alguna, però els peixos i peixets s’engolien moltes d’elles.
Després d’infinitat d’intents, vaig haver-hi de renunciar, no sé si per l’efecte
de la lluna o bé per l’efecte de la gola dels peixos i peixets.... Ara bé, tot
aquest malson em recorda una història semblant que parlava de peres, pomes ...
“Una ànima en pena pintava pomes
sota l’ombra d’una immensa morera.
Usava aquarel·les l’ànima en pena,
però en comptes de precioses pomes
li sortien formoses peres. Pobre ànima
en pena. Farcida de peres n’estava
la tela, però ni una trista poma.”
...bé, no és el mateix, però fa no fa l’arrel és la mateixa.
divendres, 15 de juliol del 2016
Ningú és Niza, NINGÚ!
N’estic cansada i farta. Estic fastiguejada dels
noticiaris i els periodistes “objecte” que no donen més que les notícies que
interessen per a crear por i mantenir al personal acollonit de tot el que està passant en aquest món efímer.
Per què no donen les notícies d’arrel ? Per què no diuen tot el que es fa per
privar-nos de viure aquest tràngol? Per què no diuen i senyalen constantment
als que estan provocant tot això...Per què? Ningú és Niza! Ningú ho és! Tan
sols ho són els que eren allà i han perdut la vida. Tanta alerta, tanta
alerta... Per què? Seguiu mirant les notícies, seguiu! Així us tindran a tots
reclutats. Les notícies reals estan a la xarxa social i no per periodistes
precisament, però pocs en fan cas... Per què? Està morint molta gent, aquí i
allà, i tan sols donen el que els interessa. Busqueu, navegueu per les xarxes,
aquí és on hi ha les veritats. Els telenotícies estan quedant obsolets.
Desperteu-vos.! Abans no hi havia res més que els diaris i els periodistes a la
ràdio i TV, però ara no cal que els hi foteu cas, diuen el que se’ls hi ordena
sinó no cobren. Vinga gent desperteu-vos! Sortiu de la misèria a les que ens
volen tenir atrapats. Tot són cortines de fum...busqueu el foc per entendre-ho,
teniu moltes eines a l’abast!!!!
dimarts, 12 de juliol del 2016
Resposta fàcil
Vivia entre dos mons, una línia difusa n’era la frontera.
Lluitava entre un i l’altre. L’esgotament la portava a límits diversos que desconeixia,
i aleshores, els dos mons passaven a convertir-se en infinitat de mons nous on
les línies separadores se subdividien en
multitud de franges frontereres. Quan l’espai i el temps ja no podien
allargar-se més es pronunciava. Quan es decidia pel “sí” sabia que les coses esdevindrien
fàcils, ja que no hauria de donar cap raonament. En canvi, si es decidia pel “no”
les explicacions serien eternes i mal interpretades.
—Telma, que em respons?
—Sí!
—Perfecte!
Pintura: Paula Bonet
dilluns, 11 de juliol del 2016
Tres de Caldes
La filla de la modista de la Rambla va anar a la platja a
gaudir d’una refrescant banyada en aigües clares. De sobte va entreveure al mig de les banyistes a la “Pilar del pa”. S’hi va apropar un xic i li va tirar un
polsim d’aigua sobre el seu cabell ros, per cridar-li l’atenció. Però el que ignorava
la filla de la modista és que el cabell arrissat de la “Pilar del pa” és intocable.
Aquesta, en un arravatament, es va girar tot agafant-la pel coll, sort que no molt lluny d’allà hi havia l”Estrella
de can Blanquera” que en veure’n la situació s’hi va llençar de ple. L’enrenou que
tres “locas pueblerinas” van desencadenar en una tranquil·la platja de la costa
brava, va portar als mossos, a la guàrdia costera i al socorrista de torn a desallotjar la platja, ja que tothom va pensar-se qui hi havia un tauró rondant... Les tres
Caldenques, després de ser ateses pels auxiliars de la creu roja van decidir tornar-se a veure l’endemà amb el
propòsit de passar desapercebudes enmig dels tranquils banyistes.
dimarts, 5 de juliol del 2016
Desaprendre
Desaprèn el que t’han inculcat!
La majoria de les creences gravades
amb foc al cervell no són més que això:
“creences”. Amb elles tenien éssers
vulnerables i dominables. La vida és
progrés, les idees s’han d’anar canviant,
ens agradi o no. Si aconsegueixes desfer-te
de les velles ideologies un nou mon apareixerà.
Obre finestres de saviesa i notaràs com el cor,
el cos i el pensament s’uneixen com un esclat
de benestar i la vida aleshores serà “ vida”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)