Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 12 de juliol de 2016

Resposta fàcil


Vivia entre dos mons, una línia difusa n’era la frontera. Lluitava entre un i l’altre. L’esgotament la portava a límits diversos que desconeixia, i aleshores, els dos mons passaven a convertir-se en infinitat de mons nous on les línies separadores  se subdividien en multitud de franges frontereres. Quan l’espai i el temps ja no podien allargar-se més es pronunciava. Quan es decidia pel “sí” sabia que les coses esdevindrien fàcils, ja que no hauria de donar cap raonament. En canvi, si es decidia pel “no” les explicacions  serien eternes i mal interpretades.
—Telma, que em respons?
—Sí!
—Perfecte!



Pintura: Paula Bonet