Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 13 de març de 2016

Remeis naturals


Asseguts en una taula d’una terrassa plena de flors d’un bar molt concorregut de la ciutat hi havia una parella dialogant.

—Ja has anat al metge?
—Sí! Aquest matí...
—I que t’ha dit?
—Que tinc un problema!
—Renoi! Llest el metge, eh!
—Sí, molt.
—T’ha receptat algun medicament?
—No!
—I doncs, com et pensa curar?
—M’ha dit que em tinc que curar jo mateixa.
—Hòstia amb el metge!
—És el mateix que he pensat jo!
—Canvia de metge.
—Ho he fet!
—I quan tens hora amb el nou?
—Ara!
—I que fas aquí, ves-hi!
—Ja hi sóc!
—No t’entenc ara!
—El metge nou sóc jo!
—No em facis riure...li has fet cas i et curaràs a tu mateixa com t’ha dit?
—Sí!
—I com ho faràs?
—Ja sé quin és el meu problema i el solucionaré.
—Ara pla...explica, explica!
—Ara mateix! El meu problema ets tu!
—Jo?
—Sí! Aleshores et dic adéu ara i fins mai!
—Però...


Ella va apartar la cadira amb elegància i sense girar-se va decidir emprendre una nova vida on pogués ésser sempre més ella mateixa.