diumenge, 29 de novembre del 2015

Tramuntana farcida!

Laura Medei
Excés d’aflicció porta aquest vent de tramuntana.
No és pas que m’ho hagin dit, no. Ho he palpat
internament quan les revolades infinites m’han
travessat sense contemplacions ni miraments.
He sortit del cau bé d’ ànims  i d’aspecte, però
n’he tornat farcida d’angoixes penetrants
i amb aspecte força grotesc. Encara no sé
ben bé que m’ha passat! El que desitjo, però,
és  que els bons ànims que el vent m’ha robat
els hagi arreplegat algú que n’estava anhelat.


divendres, 20 de novembre del 2015

Existeixo també!

Petita història en format Haiku!



Amalia K Aradea
Tinc els dies molt curts,
sóc el mes de les fulles
taronges i ocres.

També en formo part!
De què? Del calendari.
Qui ets? El Novembre.

A tot Girona
passo desapercebut;
en sóc breu i tristoi.

No diguis això!
Em solapen les fires
i també Nadal.



diumenge, 8 de novembre del 2015

Misteri assassinat



Compte una petita llegenda, que una vegada
fa molt i molt de temps, vivia dins una gran
roca  el so d’una música exquisida. La gent
de la contrada,  quan estava neguitosa s’hi
apropava, recolzava les mans sobre la pedra
freda i seguidament hi enganxava l’orella.
Aquella melodia els hi entrava per l’oïda
i corria per tot el seu cos, mentre les mans
notaven el vibrar de cada nota. Un dia, un
eixelebrat d’aquests que necessita saber-ho
tot, va anar-hi amb un pic i va començar
a foradar la roca per esbrinar què o qui
s’amagava allà. Cada cop de pic que rebia
la pedra una nota d’aquelles s’escapava.
La roca va quedar ben foradada i des d’aleshores
no s’hi pot escoltar la melodia que calmava 
les ànimes patidores i els pensaments anguniosos
de la vida. Ara es diu que totes les músiques més
belles del món contenen una nota d’aquelles
que van volar per la curiositat d’un insensat.



dimarts, 3 de novembre del 2015

Punyalíssim

Una ombra negra
va transmutar-me
l’ànima. De la dolça
estada en el no res,
vaig caure en picat
al mig del pur infern.
L’ombra no era més
que un gest brut, però
n’hi va haver prou
per a travessar-me
la part més vulnerable
de mi; la il·lusió d’una
vida harmònica i silent.




I·lustració Tran Nguyen