—Mare! Per què els núvols ploren?
—Perquè tot el que té vida en aquest planeta pugui
alimentar-se fill!
—I el sol també plora?
—I tant que sí! Plora rajos...
—I la lluna?
—Ella plora centelleigs ...
—Caram mare! Tot plora!
—No tot! Nosaltres no plorem!
—I per què no mare?
—Perquè nosaltres som brisa, aire, vent i com a tal no
podem plorar, però portem els plors arreu.
—Saps mare, quan torni a néixer, demanaré poder ser
llàgrimes d’animals!
—I això fill?!
—Perquè així podré fer-los-hi companyia quan els seus
plors no siguin escoltats per aquesta raça que en diuen humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada