Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 30 de juny de 2015

No hi ha més!

Em van dir que no era la resposta correcte.
—Per a qui no era correcte?— vaig preguntar jo.
Em van dir que per a les persones que havien preparat l’examen.
—Que són “estrets de mides” potser?— vaig preguntar innocentment.
Aquí ja em van suspendre sense dret a rèplica.
Sempre igual, vaig pensar. Volen respostes iguals a preguntes iguals.
L’evolució sempre troba murs creats per gent igualitària i comparable.

2 comentaris:

Josep Maria Munne ha dit...

Aixó dona més mérit als que ho veuen diferent

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Ainsss Josep Ma!!!! Fos tan fàcil...