dijous, 30 d’abril del 2015

SSS ...sola, senzilla, sobria


Acaronar-me l’ànima,
abraçar-me el cor
i distreure'm la ment
són l’Esperit Sant
de la meva curta vida.
No cerco rutines,
no busco amors eterns,
i ni tan sols temptejo
la sort. Tres requisits
clars i enigmàtics alhora.
Això és tot el que vull!
Això és tot el que necessito!
Això és tot el que busco!







Il·lustradora  Patricia Avellaneda

dimecres, 29 d’abril del 2015

Trencat...fora!

La Lita llençava objectes contra la paret vella del pati. Tot aquell estrèpit va fer sortir al balcó al veí del tercer pis.
—Noia! Què coi fots amb tot aquest enrenou?
—Hola Jaume! M’estic demostrant a mi mateixa que quan alguna cosa es trenca serveix igualment.
—Molt bé! I ara em pots dir per què serveix tota aquesta resta que t’ha quedat escampada pel terra?
—Mira bé Jaume! És una alfombra de colors...
—Sí, ja! Una alfombra punxeguda que no es pot trepitjar!
—Però sí immortalitzar!
—M’he perdut noia!
—Li faré una foto, la convertiré en un pòster, l’emmarcaré i serà un quadre...
—Tot això està molt bé, però i les restes reals de què en faràs?
—Coi! Les llençaré!... Què no ens llencen a nosaltres quan ja no respirem? 
En Jaume, sabia que la Lita era una mica eixelebrada, però el fotia perquè sempre el feia pensar.

dissabte, 25 d’abril del 2015

Cafè amb el Mestre Ciceró!


Estàvem, ella i jo, prenent tranquil·lament cafè quan va sonar el timbre de la porta. La sorpresa va ser “descomunal”  en esbrinar qui hi havia a l’altra costat de la peça de fusta.

—Ave amica!— digué ell— entrant cap a dins i asseient-se a la butaca que hi havia davant d’ella.

Ella, flipava, però el que és jo “ al·lucinava”! Era Dominus Ciceró!

—Bene valemus amica mea!— va dir dirigint-se a ella.
—Me n’alegro molt  per a tu amic Cicerò— digué ella contrariada—però, el que és jo, estic molt cardada.
—Doleo amica mea!—va respondre ell tot movent el cap.

Jo, com que no entenia res del que deien, el llatí m’era com el xinés, em limitava a observar les expressions, ja que aquestes són universals.

—Però, Dominus Cicerò, vos no estàveu mort?— va preguntar ella.
—Mortussss? Nunquam!!!—va dir Domine Ciceró amb rotunditat.
—Caram!—digué ella— I fins ara no heu vingut a veure’m, doncs?
—Non invitatus me!—li recriminà ell.
—Home! Ara tampoc us he invitat i heu vingut...

Jo abans de que continuessin i  cansada de no entendre res, vaig dirigir-me al Mestre demanant-li que parlés català perquè jo el pogués entendre.

—Cap problema noia—em digué Domine Ciceró—parlo totes les llengües, però com que no he vingut a parlar amb tu, sinó amb ella, et fots.

Estorada per la resposta, li vaig agrair la franquesa i vaig marxar...ja que vaig notar clarament que la meva presència feia “nooosssaaaa”..

Ells dos van estar conversant...en llatí(cal dir-ho)  fins altes hores de la matinada!!!
Em va quedar clar que Dominus Ciceró no tenia pèls a llengua i deia el que creia i pensava sense cap mena d’embut.... era un gran comunicador, però amb el temps devia haver anat perdent la paciència.

Sempre podré dir que vaig intentar fer el cafè amb el Mestre Ciceró!

dijous, 23 d’abril del 2015

Sant Jordi no era tan sant...




Sant Jordi, a hores d’ara, encara no entén gaire bé perquè li han dedicat aquest dia, ell tan sols volia lligar-se a la princesa. Amb el Drac, que es deia Trac, però Sant Jordi li deia Rac (serà pel tema assegurances) eren molt amics, i junts varen falsejar la lluita i la mort. El Drac es va morir de vell en una cova d’una illa deserta acompanyat dolçament per la seva estimada Draga que es deia...bé això es una altra història. Això sí, en veure el merder que s’havia creat amb tot l’enrenou d’aquell dia, cada 23 d’abril el Drac li regalava una rosa groga a la Draga i ella li regalava sempre un llibre verd.

dimarts, 21 d’abril del 2015

ERRADA

maitena burundarena
El munt de papers i estris escampats
arreu donaven la sensació veritable
de deixadesa. Havia de fer sens falta
neteja de l’escriptori; els calaixos
ja no tancaven i no hi havia ni un petit
espai on poder seguir escrivint. L’ensurt ,
però, el vaig tenir quan em vaig trobar
a mi mateixa dins el contenidor blau,
junt amb tota la paperassa, de la qual
m’havia alliberat. Al principi, no vaig
entendre que feia jo allà dins. Però en breu,
ho vaig tenir clar: “ jo també m’havia llençat!”
però m’havia equivocat de contenidor.

diumenge, 19 d’abril del 2015

Jugues?

Pintura Pompeyana



Dos cors latents són l’essència vital per endinsar-se
en l’intrínsec món de l’amor, on un príncep eixelebrat
n’és boig governant. Tu i jo hi vàrem entrar de ple,
i puc dir que ens hi vam ben acoblar. Des d’aquell
vint de maig, cada dia hi juguem. Tu estàs amb mi
i jo estic amb tu, i puc afirmar que aquest boig amor
no morirà ni el dia en que la mort ens vingui a visitar.


dimarts, 14 d’abril del 2015

Infusió o te...tant és!

Vladimir Volegov
Sota les arraconades herbes del jardí hi vivia una família de grills. Els seus veïns de parterre els tenien per “grillats”, ja que de dia dormitaven i de nit cridaven. Un dia calorós d’estiu els va visitar una marieta tot ben entrat el capvespre. La marieta va anar directe al gra i els hi va comentar que ella vivia sota l’arbust del final de la paret i que a les nits no podia dormir per els crits i el xivarri que feien. El pare grill, tot educat, li va oferir un te de color verdós. Ella, molt educada també, no el va rebutjar i se’l va prendre. Aquella nit van esgargamellar els grills i la pròpia marieta. El te verdós era la causa de tot i va entendre que els grills no eren “grillats” sinó que era tota la resta d’insectes del jardí els que eren muts.
Les afirmacions canvien segons el terra que trepitges i la infusió que prens.

dilluns, 13 d’abril del 2015

A prop...

Josep Giribert i Torres
Apropa’t a mar, veuràs
com el color de l’aigua
varia segons avança dia.
Apropa’t al cel, veuràs
el color dels pensaments
segons des d’on el mires.
Apropa’t a les persones, veuràs
el color del teu caràcter en funció
de l’ésser que tens al davant.
Apropa’t a tu mateix, veuràs
un món al descobert que està
aguaitat per uns senzills ulls cecs.