Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 1 de maig de 2015

Entre dos amors!



Amb l’alba marxaré,
amb el capvespre tornaré.
Marxaré per fugir del dia,
tornaré per sentir la nit.
De dia volaré pel món real,
de nit descansaré en el món ideal.
La fita de tot plegat és encarar-se
al temps desbordat d’incertesa.





Pintura d'Esther Ugalde

3 comentaris:

Ramon Fargas ha dit...

Incertesa....la gran condició de vida del éssers humans

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Si!!!!!Sense ella també seria un xic avorrit eh!!!

Josep Maria Munne ha dit...

Estic d'acord