Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 10 de maig de 2014

Epitafi

Ira Tsantekidou
El cementiri del Cap Alt tenia una peculiaritat
respecte a tots els altres. Les làpides eren
blanques amb lletres negres. Estaven
situades una molt a prop de l’altre. Quan
hi entraves, era com si  t’endinsessis dins
un camp farcit  de lli blanc. A cada llosa
hi  havia un epitafi de quatre versos. Era
com llegir un llibre on a cada pàgina hi havia
un protagonista. Els marbres del cementiri
del Cap Alt confirmaven els naixements haguts
del poble dels Caps Tombats. Aquestes “tombes”
anaven desapareixen en el transcurs del temps,
però les podies trobar en el cementiri del Cap Baix.
La diferència radicava en els epitafis. En el primer
es donava la benvinguda i en el segon, el comiat.
L’únic que tenien en comú era que tant en un com
en l’altre, la inscripció no depenia del “personatge”.