 |
Eva Folks
|
Quan tothom dormia, ella sortia.
Observava els carrers tal qual
eren
a aquelles hores de la matinada on
tan sols s’hi podien veure gats
i alguna
rata despistada. No li agradava el bullici
del dia. Sortir quan tothom restava
resguardat li oferia la
oportunitat
d’un silenci inusual dins la metròpolis
de la gran ciutat. Era una vella
aranya
que havia conquerit un petit racó
d’un edifici antic farcit de
petits insectes
que li omplien el seu petit estómac
suctor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada