Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 16 de desembre de 2014

Es deia Rita!

Eva Folks
Quan tothom dormia, ella sortia.
Observava els carrers tal qual eren
a aquelles hores de la matinada on
tan sols s’hi podien veure gats i alguna
rata despistada. No li agradava el bullici
del dia. Sortir quan tothom restava
resguardat li oferia la oportunitat
d’un silenci inusual dins la metròpolis
de la gran ciutat. Era una vella aranya
que havia conquerit un petit racó
d’un edifici antic farcit de petits insectes
que li omplien el seu petit estómac suctor.