Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 8 de març de 2014

Infinites





Sé un conte!
Un conte diferent!
Un conte que parla de les motes de pols, aquelles partícules que habiten a totes les llars i fan enemistat amb els habitants de les cases.
Aquest conte, però, parla d’una família que les cuidava amb amor i afecte. Els mobles, això sí, havien perdut el seu color original i havien passat a tenir una tonalitat apagada, això però,  no els molestava. Les motes, un dia, van començar a parlar amb els membres d’aquella llar. Els van introduir a viure milers d’històries dels seus avantpassats; les converses n’eren constants i l’atenció per part d’aquell grup familiar era de respecte i admiració. Aquella família va saber més del món i els humans que cap estudiós de la filantropia.

A vegades la neteja s’emporta milions de vides i històries per conèixer.



2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

No podem saber d'on ve la pols, ni allà on anirà a parar quan la netegem.

Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Però amb elu anar traginen moltes històries!!!