Ho pagarem!

Viviana Archundia

Un home estava assegut

sobre un tronc. A vegades

també s’asseia en un altre

tronc que no estava gaire

lluny del primer. No podia

caminar més de tres passes

perquè l’espai  era reduït.

Mirava a través d’uns barrots

prims i menjava grana seca

que li posaven en una menjadora,

l’aigua a vegades ni li canviaven

i es tornava de color verdosa.

Era la mascota que tenien les aus

a les seves llars. Tot això va passar

quan el món va donar un tomb

i les vides van canviar d’estatus.