Quatre de vuit

Quan va obrir la porta es va trobar immersa

en un batibull de crits que la varen deixar

immobilitzada. Qui era tota aquella gent?

Isabelle ALTADILL

Què hi feien allà? No els havia vist mai!

Que discutien?... Totes les preguntes

se li amuntegaven al cervell, es solapaven

unes amb les altres. Cap dels que hi havia

a la sala va adonar-se de la seva presència.

Ella volia fer un crit perquè tothom callés

i que les preguntes se li anessin responen

una a una, però no sortia res de la seva gola.

Estava astorada. El contacte d’una ma sobre

l’espatlla li va fer girar el cap. Era un home

gran, barbut, amb ulleres i olor a tabac

de pipa. L’home, molt amable la va fer

retirar del pas de la porta  i amb veu

tranquil·la li va dir:

—T’has equivocat de pis Juliana!

El teu es troba a la quarta planta, i ara estàs

a la vuitena. Aquí la gent ja no te remei,

tan sols s’escolta a si mateixa mentre crida.

Tu encara pots curar-te, ja que els de la quarta

planta sabeu escoltar sense la necessitat

de posar-vos a la defensiva ni utilitzar el “jo”

com a resposta imminent. El rètol de l’edifici hi deia:

“Centre especialitzat en ments Involutives”