 |
| "NADROJ" |
M’agradaria
dir-vos que no sóc
ciutadana
d’aquest món! Però
no
puc! En formo part d’ell
i
renego com una barroera
pel
fet de no poder-me alliberar
de
tanta imbecil·litat. L’espera
continua
quieta, massa quieta,
això
no és cosa bona, però el contrari
tampoc en seria una bona
cosa.
2 comentaris:
Si arribéssim al punt que esperem,
en trobaríem un de més llunyà.
L'esperança deien que era una virtut... pobres dels que som impacients!!
Fita
Sí, "dichosos los que creeran sin ver"...
Sort de les inquietuds Xavier, i l'esperança!
Publica un comentari a l'entrada