Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 3 de febrer de 2014

Fúria

"NADROJ"


M’agradaria dir-vos que no sóc
ciutadana d’aquest món! Però
no puc! En formo part d’ell
i renego com una barroera
pel fet de no poder-me alliberar
de tanta imbecil·litat. L’espera
continua quieta, massa quieta,
això no és cosa bona, però el contrari
tampoc en seria una bona cosa.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Si arribéssim al punt que esperem,
en trobaríem un de més llunyà.
L'esperança deien que era una virtut... pobres dels que som impacients!!

Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sí, "dichosos los que creeran sin ver"...
Sort de les inquietuds Xavier, i l'esperança!