Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 5 de febrer de 2014

Coexistència



Denis Nuñez Rodríguez

He perdut la raó de l’existència,
però no el raonament. La màgia
de la imaginació m’estavella
contra murs dèbils que trenco
a gust i sense reflexió. He perdut
la realitat, sí! ...  I què? Tan se val,
visc, i amb això en tinc suficient .
A vegades, només a vegades, podria
regalar espurnes de fantasia,
mes també he de dir que és regal
perillós que pot acabar enterrant
la capacitat del discerniment.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Has perdut la raó de l'existència?
Jo encara no l'he trobada.
Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

No la busquis Xavier, et pot defraudar ;-)