 |
| Cristina Alejos Cañada |
Mare,
perdura en mi l’entitat
que
em vas deixar. Gestionar-la
m’és
difícil a voltes. Instruir-la
i
polir-la pretenc tot superant
la
lletania d’obstacles. T’escolto
de
fons, dinàmica i tenaç, però
ignoro
si tu em sents a mi, mare.
2 comentaris:
El cordó que uneix mare i fill, i potser encara, més mare i filla, perdura sempre, a vegades fins i tot quan el sempre és per sempre.
Fita
És indescriptible Xavier!
Publica un comentari a l'entrada