Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 29 de novembre de 2013

Desànim


CESARE BACCHI





Tu que m’escoltes i no ets més
que oxigen que m’envolta, l’aire que
respiro quan la gola m’ho permet,
que no és sempre, ja que m’ofega
l’ombra del neguit que em malmet
la relaxada respiració quan l’alè
que em dones esta farcit de pors.

dijous, 28 de novembre de 2013

CLIMAX



La explosió entre els dos cossos
va esdevenir tota una destresa.
No esperaven que aquella trobada  
els unís amb tant de fervor i entrega.
Les gotes de suor que regalimaven
per les seves pells; una de jove,
Nieves Marquina
l’altra colrada, pogués generar
tanta expectació. La gent, atònita,
s’aturava a mirar-los. La fusió era
tan forta que els clams formaven
ecos repetitius com si d’un gran
volcà actiu es tractés. Les guspires
invisibles es barrejaven enmig
de tots els que els guaitaven.
La annexió de tanta eufòria
va portar a les autoritats
a fer-ne una menció especial.
Eren la joventut i la maduresa
unides per a una sola finalitat,
la comunió entre l’aprenentatge
i la mestria. Des d’aquell dia
va ser decretada la partida de l’any.
Un enfrontament entre el cos de Policia:
“Veterans contra Joves”. Un partit
de futbol per unir el saber i l’enginy
dins un mateix cos d’agents de l’ordre.

dimecres, 27 de novembre de 2013

Aliances



I llavors va ell i li diu:
—Ho hem de deixar Mia, no puc seguir amb tu!
—Però...però...que em dius Narcís?
—No vull seguir amb tot això, me n’he cansat!
—I m’ho dius justament avui?
—Qualsevol moment és bo quan un ja no pots més!
—Avui és el casament...
—Ho sé! Farem el paper i després cadascú seguirà el seu camí...
—Però que dius...que dius...
—Mia! No vull donar la nota, senzillament no puc més, però no vull fer malbé el dia a la nostra gent.

I llavors va ella i diu a taula:
—En Narcís em deixa, s’ha cansat de mi, de la situació o ves a saber de què!

La sorpresa va agafar desprevinguda a les seves amistats, però més sorpresos es van quedar tots ells quan els nuvis van portar els ”nuvis del pastís” a la Mia i en Narcís. La fotografia de l’acte va ser suprimida de l’àlbum, ja que les cares atònites d’aquella taula d’amics no era precisament alegre.

dilluns, 25 de novembre de 2013

MALSON REAL



Ni tan sols hi entenen de problemes reals.
Cecs per la fam de poder, sangoneres
en tota regla exercint drets concedits
per malbaratar tot projecte en benefici
de pocs. Els seus valors en són molts, diuen,
però s’engloben solament en un:
“Jo mano i faig el que em surt dels collons
Bé, ells n’hi diuen d’altre manera:
“Jo governo i faig el millor pel poble
La vergonya se l’han menjat, la evolució
els fa eructar, de la pobresa no en fan ressò,
i de les possibles solucions no en volen sentir a
parlar. No parlo de tu, ni tampoc de mi, parlo del
govern “espanyol” com a un ens sense cervell
i de la “monarquia” com a un paràsit xuclador.

dissabte, 23 de novembre de 2013

Història!



 
Hi ha un història que parla de tu,
però no la crec perquè diu
que ets irreal, que no ets veritat.
Hi ha una altra història que diu
que ningú et veu, que parlar de tu
és malbaratar un temps apreciat.
En canvi, n’hi ha una que reviu
la història que més m’agrada de tu
i és la teva vinguda al món a través
d’uns pares essenis: un savi sacerdot
i una jove donzella, et vas reconèixer
com a fill de Déu però no vas aclarir
que als trenta-tres anys un altre
ésser et va ocupar per ensenyar
a la humanitat els dons engendrats
a través de reencarnacions constants.