Cantava una noia que anava a la font una
cançó estranya, una cançó de fons. Deia la lletra que hi havia un llarg i gran
pont que separava dos terres, dos mons. L’un era esplèndid, saturat de tot, l’altre era culte, molt acollidor. Una guerra va arribar com a joc, i
nombrosos membres de cada lloc van començar una batalla de por. Armats
volien guanyar amb pals i bastons, fets aquests amb diversitat de joncs.
Entre els cultes i els de l’amor van convertir aquella terra en un
malson. Al final de la batalla una cançó bressol va sonar en tots els racons. La calma
va arribar i una sintonia de mort va tancar la ferotge lluita d’aquell
maleït joc. La tragèdia va convertir aquell tros de terra en un pelegrinatge de devoció
on la gent culte i la gent d’amor van batejar com; Malson d’un joc en un tros de lloc
regat de joncs i de por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada