Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 20 de febrer de 2013

Cançó


Cantava una noia que anava a la font una cançó estranya,  una cançó de fons. Deia la lletra que hi havia un llarg i gran pont que separava dos terres, dos mons. L’un era esplèndid, saturat  de tot, l’altre era culte, molt acollidor. Una guerra va arribar com a joc, i nombrosos membres de cada lloc van començar una batalla de por. Armats volien guanyar amb pals i bastons, fets aquests amb diversitat de joncs. Entre els cultes i els de l’amor van convertir aquella terra en un malson. Al final de la batalla una cançó bressol va sonar en tots els racons. La calma va arribar i una sintonia de mort va tancar la ferotge lluita d’aquell maleït joc. La tragèdia va convertir aquell tros de terra en un pelegrinatge de devoció on la gent culte i la gent d’amor van batejar com; Malson d’un joc en un tros de lloc regat de joncs i de por.