 |
| Mark Spain |
En un Castell antic inundat d’històries, ballo al bell mig
de les columnes amb un vestit sedós, llarg fins als peus. Relats flagrants,
inquiets, em són explicats pels habitants no visibles d’aquell Palau estrany. Conten
que les nits eren plenes d’alegria i festa i els dies farcits de garbuix. Els
temps van anar canviant i va aparèixer la vellesa, la mort i la desaparició dels
seus habitants. No s’aturen, m’expliquen infinitat de relats, jo mentre escolto
no puc para de ballar. Les històries es succeeixen una darrera l’altra. Sense
temps a pair-ne una, ja me n’expliquen un altre, i jo sense poder parar . Les
columnes grises són les meves parelles i n’hi ha arreu...
Un nou relat em fa
aturar... És el relat de la meva existència... Ja no ballo!... No estic amb
vosaltres.... Estic amb ells!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada