Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 14 de febrer de 2013

Absència

       Martha Miguez 


La nostàlgia d’un passat inexistent li va evocar un present en blanc. No recordava cap mot, cap nota musical, cap carícia, cap imatge, cap emoció, cap sentiment, cap desig. El res era la seva realitat. Un pensament únic i solitari la va cobrir i, com a un saber innat, va entendre que era impossible recordar res perquè res era la resposta. Res podia fer, res podia recordar, perquè res era la certesa. I la certesa era que: "encara no havia nascut".




2 comentaris:

bel ha dit...

es preciós mónica .

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un petó ben fort Bel ;-)