Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 11 de febrer de 2013

Punts de creu...


Som un retall en blanc. Comences a enfilar l’agulla i claves les primeres puntades. Els punts de creu comencen a tenir sentit,  o no. Avances sense aturador amb varietat de colors, s’està elaborant una espècie d’imatge que no encertes a divisar el que en serà. Has de seguir, no pots parar. A vegades et canses del costat que està avançant i decideixes anar a fer un altre camí, amb altres colors. Agafis el camí que agafis sempre vas endavant. Els camins, la majoria almenys , s’acaben retrobant i solapant. De tan en tan hi ha processos que queden a mig fer. Quan acabes el retall hi ha una història bonica, o no, tot depèn ds gustos. Hi ha retalls en colors vius, en colors mates, en colors grisos, en tonalitats blaves... Tots ells, però, tenen punts de creu que ressalten sobre els altres, són els moments de glòria, de satisfacció. Els altres moments inversos no cal ni definir-los, però hi són. Hi ha camins encertats i desencertats, però que a la fi són les decisions preses les que han format el teu tapís.