La
vida i la mort
és
la clau que n’obre
l’amor
d’alegries,
l’amor
als records.
Única
has estat,
Kom
una princesa
A
la
nostra llar.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
4 comentaris:
- Enric, què te sembla Ayla?
- No sé Mònica, em sona a: "haberlas, hay las".
- I Uka?, mare d'Ayla.
- Uka m'agrada.
UKA, sempe estaràs als nostres cors.
:,-) .... Uka doncs!!!
Una vegada vaig conéixer una col.leccionista de versos que es diu Mònica Huix-Mas.
Feia de la vida, de la il.lusió i de l'amor un Kaleidoscopi de sensacions que després compartía a través dels seus llibres.
Anava ment per ment i cor per cor regalant bitllets per viatjar a un pam de terra.
Però un día, una de les seves nenes va agafar sense permís un d'aquests bitllets i va viatjar molt més lluny d'un pam de terra, doncs volia donar a la humana que tan feliç la va fer la sorpresa de convertir-se en la seva estrella, la seva musa canina, la que la continuarà escoltant i demanat des de la distància que la tregui a passejar entre les seves preuades paraules.
Us estimo noies.
Angie Bello Albelda
T'estimo Angie meva!!!! La coneixies molt bé...
Publica un comentari a l'entrada