—Hauria
de pintar el menjador!
—Estaria
bé! Jo el vaig pintar el mes passat.
—Sí,
ara quan tingui un moment ho faré. Ho necessita.
—Avui
començo classes de ball.
—Ostres!
Fa temps que vull apuntar-m’hi, m’encanta ballar però no en sé.
—Apunta’t-hi!
—Sí,
m’ho miraré i ja m’apuntaré.
—Saps?
Ahir em van donar la nota de l’examen de català hi he aprovat!
—Caram!
Et felicito! N’hauria d’aprendre jo, així no utilitzaria el traductor.
Ernst Ludwig |
—Selena!
Has de canviar el verb “hauria” pel de “vaig a....”.
—Sí!
Hauria de fer-ho!
—Déu
Meu! Res, no faràs res!
—Clar
que sí! Demà m’hi posaré!
—Ara!
Posa’t-hi ara a fer el que sigui, però fes-ho!
—Ja
ho estic fent!
—Que
fas?
—Pensar
si hauria de fer-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada