Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 25 de setembre de 2013

No Sants ni Sans


Oswaldo Guayasamin

Hi ha festes que porten el  nom de “Sant...” al davant, i no ho comprenc. Els Sants representa que són “bona gent”, però intento mirar-m’ho des de tots els angles hi no ho entenc. Les festes que usen animals en la festivitat d’un sant em descol·loquen. Per què els usen com a divertiment? Això equivaldria a que nosaltres tinguéssim una raça superior a la nostra i ens usessin per entreteniment (com feien en època dels romans amb els esclaus). No serien dos galls barallant-se, tal vegada serien dos joves cosins barallant-se per força. No seria una “vaquilla” amb astes de foc, podria ser una mare amb foc lligat a les orelles. No seria un toro en mig d’una plaça, igual seria un germà on li clavessin punxes i el remetessin al final. Qui som? Realment qui som?