El frikisme és una religió, però una religió que
amb un fidel ja n’hi ha prou. Gustos i vestuari diferent és el que ho delata. No
tolero modes i menys encara aficions de “gent normal”. Seguir al ramat no em
dona tranquil·litat i molt menys seguretat. Sortir dels fets “normals” és la
meva lluita diària, em nego a que m’engoleixin com si fos plàncton. Prefereixo
la solitud del meu món que el bullici de modes dictades per uns crítics “normals”.
Prefereixo un vestuari de colors a la tristesa de les modes igualitàries on s’hi
adossa la inseguretat. Vull les veus de cantants que em fan vibrar siguin dels
anys 20, 40 o 50.La meva llibertat de fer i ésser em cataloga dins el mot “friki”,aleshores
i amb fermesa puc dir que ho sóc, si
senyor sóc friki i amb orgull desmesurat segons alguns.
2 comentaris:
Estimada Moka, Ser es Ser diferent i aquí està la teva lluita. No vols destacar "fent-te la diferent" es que la teva sabiesa et confessa a cau de cor que ets diferent perque estàs a un pam de terra, en connexió màxima amb el teu Ser.
T admiro i t' estimo.
La de Juan Salvador Gavina :-D
Estimada Angie, tens una ment privilegiada i aquest mots venint de tu em concedeixen la llibertat de ser per ser. Estimar-te és el que provoques i amb això vull dir que no canvis, malgrat tot el que t'envolta perquè la teva vida dona mil voltes a la meva.
Un petó Albelda!!!
Publica un comentari a l'entrada