Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 23 de juliol de 2013

Perseverància



Va sortir de casa d’una revolada. Quan va ser al carrer va veure un banc, on un til·ler hi feia una bona ombra, i s’hi va acomodar. Alguna persona que altra la saludava, ella els hi responia amb un petit somriure. Un veí del bloc de pisos on vivia, en veure-la s’hi va apropar i tot saludant es va asseure al seu costat.
—Bon dia Bel! Com anem?

—Que tal Jep?
—Estàs gaudint d’aquest magnífic dia?
—No, la veritat es que estic esperant, Jep.
—Doncs has triat bon lloc per l’espera.
—Sí! Tan punt he vist el banc i l’ombra que l’acompanya he decidit asseure-m’hi.
La conversa entre ells dos es va allargar una mitja hora bona. En Jep, intrigat, va fer-li un petit comentari.
—Caram Bel! Si que tarda la persona a qui esperes...
—No Jep, si jo no espero a cap persona!
—Però... Si abans m’has dit que estaves esperant.
—Exacte! Però el que estava esperant es que em passessin les ganes de netejar les rajoles de la cuina. I... sembla que ho he aconseguit. Ara ja no en tinc ganes! Gràcies Jep! Me’n vaig a fer el dinar que aviat arribarà la Teresa..