dimecres, 31 de juliol del 2013

Gri-Gra



Anava la Deta  cap el bosc dels pollancres quan a mig camí se li va creuar un gripau barrant-li el pas. No la deixava avançar. Cada vegada que la Deta feia un pas el gripau li saltava a sobre. La Deta, va començar a enfadar-se amb aquell animaló pesat i saltarí
Pintures MakoArt
—Per què no vols que passi gripau pesat?
—Perquè ahir et vaig veure tirant pedres a una granota,
—Però, no la tocava. Ho feia per distreure’m.
—Doncs podries divertir-te tirant-les a.... tu mateixa per exemple!
—I ara! Em podria fer mal!
—Ah maca! I que et penses que li podries haver fet ala granota?
—Ja t’he dit que no la vaig tocar!
—Oh! Perquè tens la punteria atrofiada!
—I tu la llengua molt llarga gripau pesat!
—Ets antipàtica i dolenta!
—No és veritat, sóc molt antipàtica i molt dolenta i veuràs el que faré ara quan...
El gripau davant aquelles paraules va comprendre que no tenia res a fer amb aquella mocosa. Va fer un xiulet i en un moment el caminet es va omplir de gripaus i granotes que miraven fixament a la Deta. El que més la va impressionar, però, va ser quan amb un altre xiulet del gripau, cada bestiola d’aquelles agafava una pedra amb la seva llarga llengua. La Deta, astorada, ’ho va veure venir, va arrancar a córrer com una llebre per on havia vingut.  Les granotes i els gripaus quan la van perdre de vista van entrar de nou dins el bosc dels pollancres, el seu hàbitat.
Fóra bo que les malifetes humanes es paguessin amb la mateixa moneda. Aprendríem ràpid i no gastaríem saliva en va,

dilluns, 29 de juliol del 2013

Dits trencats





Podria escriure molt, sí,
com també podria dir molt,
però poc escriuré i poc diré.
No vull que els mots amuntegats
en el hall de la ment m’embrutin
la boca, i menys el delicat paper.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Tres de res



 
Res volien,
res  els motivava.
Res de res.
En un racó
hi havia la cosa
esperant a que algú
la desitges.
Res van tenir,
res van gaudir.
Res de res.
I amb el cor ferit,
la cosa va morir
envoltada de no res.

divendres, 26 de juliol del 2013

Sem o sup?



Elena Núñez


Suposem que
suposéssim
suposar, que som
suposicions
suposades...
Suposaríem
suposar qui
suposa la
suposició?

dimecres, 24 de juliol del 2013

Desiguals



Pla i rodo era ell, voluptuosa i quadrada ella.
Es van enamorar i es van emparellar al moment.
Van tenir una piló de rodonetes i quadradets, amb
la connotació que les rodones eren molt voluptuoses
i els quadrats ben planers. Aquesta nissaga es guanyava
la vida venent triangles de crema i rectangles de xocolata.
Eren coneguts com la família geomètrica i no hi havia dia en que algun passant no somrigués de sota nas en apreciar la singularitat que despertava tota aquella prole.