Res
volien,
res
els motivava.
Res
de res.
En
un racó
hi
havia la cosa
esperant
a que algú
la
desitges.
Res
van tenir,
res
van gaudir.
Res
de res.
I
amb el cor ferit,
la
cosa va morir
envoltada
de no res.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada