Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 13 de juny de 2013

Sóc meva



—Disculpi!
—Sí! Digui’m!
—Vostè és la Clara, la dona d’en Pito Moreno?
—Sí, sóc la Clara, però no sóc de ningú, sóc mestressa de mi mateixa.
—Perdoni, no la volia ofendre...
—No pateixi! A mi no m’ha ofès! En el que ha ofès és a en Pito.
—Ofendre’l!? Però, digui’m: Com hauria d’haver formulat la pregunta doncs?
—Senzillament dient : Vostè és la Clara? Es que conec a en Pito Moreno! Veu que fàcil!
—Ara m’ha deixat sense arguments!
—Es que tenim la mania de que som possessions d’altres, quan l’únic que podem fer en aquesta vida és compartir, ja que naixem sols i morim sols
—D’acord! Té tota la raó! Doncs ja que no pertanyem a ningú sinó a nosaltres mateixos, voldria dir-li que en Pito sempre parla de la “seva” dona.
—Sí, ho sé! Però la “seva” dona és la Clara Roc i jo sóc la Clara Negre....l’ amant!!!