Laterals

Des del balancí del balcó de casa, observo

I.López

una paret assolellada amb grans finestrals,

una altra, ombrívola, amb petites finestretes;

dos parets unides per una mateixa base.

La cantonada és el seu únic contacte.

Un lateral té encant, l’altre és tristoi,

però jo, admiro aquesta diferència,

ja que tant un com l’altre han estat creats

amb un propòsit, una funció. I gràcies

a això hi ha vida darrera aquests murs,

tot i que des de dins no es pot apreciar

l’alegria d’una paret i la pena de l’altra.

L’edifici en sí, no és sinó que la viva imatge

del nostre món real, on cadascú fa la seva

funció mentre la terra va fent el seu curs.