Aquesta
ment inquieta que m’acompanya
de
lletres sense sentit que m’absorbeix
com
notes de música que m’entren
dins
el cos i em remouen la sang.
Em
plouen de tot arreu i per tots racons.
A
vegades vull ignorar-les, però són tan
Intransigents
que acabo sotmesa
a
la seva xarxa hipnòtica. No puc
desfer-me
del seu embruix i molt menys
de
la necessitat de posar-hi ordre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada