dilluns, 3 de juny del 2013

Estació



La solitud del món a un pam de terra,
no és fàcil de comprendre a terra ferma.
No vull plorar per la incomprensió,
massa temps ho he fet, massa he patit.
Solament em nego a no perdre aquest orbe
que m’allibera del món que no comprenc
i em colpeja amb les seves anades
i vingudes, sense cap més fita
que la de pujar al tren que no
em porta enlloc. Em nego a caure
altre cop al ritme que em va anar
matant dia si, dia també per a no saber
com baixar a l’estació del pensament.