 |
| Laura den Henog |
—Ja
ho sé, nena meva!
—Dutxa't
per anar a la congregació almenys!
—Per
què? Els altres també tufegen..
—Això
no és excusa, estimat meu!
—No
és una excusa nena, és la realitat.
—La
realitat la podem canviar...
—I
tant! La realitat que veiem sí, però no la que som!
—Ostres!
Ets un porc savi, amor.
—I
tu una truja preciosa, estimada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada