Xerrameca

Nedo entre onades

d’aire, camino per senders

d’aigua, ballo a un pam

de terra, de l’únic que no sóc

capaç és de “parlar per parlar”.

M’esgoten els mots de la verbositat.

M’alimenten les mirades curioses

i els somriures gratuïts. Visc

dels sentits i pels sentits. La resta,

senzillament no l’entenc.