Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 31 de maig de 2013

Condemnada



Cap a territoris faltats de vida
Evita Medina
m’arracona el rebel cervell 
quan indaga pel laberint
de les connexions en cadena
que em tenen presonera.
Allunyar-me vull d’aquest
nefast sense sentit on l’única
realitat palpable són les mans
en moviment que m’acompanyen.