No puc mirar
enrere sense oir la cançó
del meu pas per
aquesta terra. Fondre’m
en el no rés
no vull, perquè ja no hi és.
Esperança de
futur és el que vull
tot i que
l’evident és el dia d’avui.
L’il·lustre
sol, el vent, la pluja i la neu
em netegen de
l’ahir per subsistir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada