 |
Martha Miguez |
La
nostàlgia d’un passat inexistent li va evocar un present en blanc. No recordava
cap mot, cap nota musical, cap carícia, cap imatge, cap emoció, cap sentiment,
cap desig. El res era la seva realitat. Un pensament únic i solitari la va
cobrir i, com a un saber innat, va entendre que era impossible recordar res
perquè res era la resposta. Res podia fer, res podia recordar, perquè res era la
certesa. I la certesa era que: "encara no havia nascut".
2 comentaris:
es preciós mónica .
Un petó ben fort Bel ;-)
Publica un comentari a l'entrada