Eren dos!
Estaven reposant
en una petita branca de la figuera. Escoltaven les veus dels que passaven pel
costat del rierol. De sobte, una tonalitat els va commoure, mai l’havien escoltat.
Era un so de color ambarí amb connotacions taronges. Feia la olor dels clavells
grocs acabats de regar.
Paralitzats es van quedar!
La melodia
els envoltava com una capa de seda blanquinosa. No sentien fred, tampoc calor,
tot els hi semblava perfecte, tot era clar, tot era radiant....
Els dos colibrís
s’havien enamorat!
S’havien
enamorat d’una brisa arribada d’enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada