Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 15 de maig de 2012

Petit món


Sinuoses corbes  envaeixen
aquests quatre pams de sorra,
on dits juganers no poden
deixar d’escatar, gratant
la terra a la recerca
d’alguna cosa perduda.
Dolces ventades, capbussen
la meva carcassa eixuta
privada de moviment
cap una aigua fresca i clara.
El sol, coronant el cel
com un far atrotinat,
escampa la seva llum
calenta pel breu retall
terròs del meu petit món. 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No es perd mai res, tant sols resta amagat. Bonic i entenedor al mateix temps es llegeix veien imatges alhora.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Bufa...quantes coses amagades hi ha per aquesta terra doncs!!!

Anònim ha dit...

Queda't millor en la segona part del comentari.