Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 24 d’abril de 2012

SALVEU-ME!


Em sé presonera de mi mateixa,  
cap bella melodia mussitarà
sota el meu balcó de baranes grises.
Em sé lladre dels propis pensaments,
enfurismats per no trobar la font
del raig d’aigües insípides, pudentes.
Ni tan sols jo, em puc alliberar
d’aquest colera, d’aquests moments buits
carregats de fetidesa i plom.
Ni tan sols jo, en conec la branca reina
que arrela per tots els indrets
d’aquest cos  madur i finit.

5 comentaris:

m ha dit...

M ROSA ....PRECIOS......













SA...

Anònim ha dit...

.......PRECIOS..












SA...

Mònica HUIX-MAS ha dit...

M'agrada que t'agradi Ma Rosa!!!

miquel ha dit...

Molt bé, continùa aixis, te vas superant.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Miquel, moltes gràcies!!! Tenim pendent un café....