Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 2 d’abril de 2012

PENSO!


Que en diria el meu cor
si sabés el llenguatge
que utilitza la meva ment?
Ben segur que tindria
una lleu sacsejada.
No podria entendre com
a dins la mateixa olla
hi poguessin vibrar
freqüències tan dispars.
Una tan impassible
i l’altra tan sensitiu.
Malgrat tot, jo hauria
d’explicar-li  la subtil
lluita constant, perquè
no en governi més una
que l’altre. Ai, el meu cor,
com patiria sabent
que la ment no sent.

6 comentaris:

Josep ha dit...

Ai del que pot donar ordres al cor !!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Ai!!!!

Ignasi ha dit...

Hola Mònica! El dissabte passat li vaig demanar a la teva amiga si es volia casar amb mi!

Sóc el noi ros grenyut jaja

Salut!!

Ignasi ha dit...

Per cert, merci pel punt de llibre! ;-)

Mònica HUIX-MAS ha dit...

jajaajajajajajajaj....ets fantàstic
El noi grenyut = A un noi amb cabells rossos, simpàtic i guapo. Llàstima que no portessis l'anell de compromís a sobre.
Espero que ens tornem a veure, però aquest cop no et deixis l'anell, eh!!!!
UN PETÓ ENORME IGNASI!!!

Roser dinsteu.roser@gmail.com ha dit...

Han de caminar plegats! Molt bonic!

Una abraçada, Roser.