Caminava per
trobar
la font de
la veritat
més
enllà de l’horitzó.
Necessitava
esbrinar,
i envestia
prou animat
qualsevol
repte censor,
poden així
desxifrar
encoratjat i
alenat
l’única asseveració.
El
desafiament va actuar,
i el recel em va quedar antiquat
quan de cop
en vaig percebre
un
descomunal miratge
on la
franquesa impugnava
l’enfilall de
grans fal·làcies.
En un
moment, un esfinx
amb dos caps
va germinar,
i cità amb serenitat:
“La certesa no existeix,
més la
falsedat tampoc,
La unitat és il·lusió
i tu l’autenticitat”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada